el cercle del fracàs
Hola! Sóc l’Elena, aquí va una reflexió personal…
No es pot obviar que en la societat en la que ens trobem hi ha un seguit de mancances en l’educació secundària, un sistema mal organitzat o mal plantejat que no contempla tot el que envolta l’educació en tots els nivells i la persona (adolescent o no) i tots els seus aspectes. Hi ha un alt ídex de fracàs escolar en aquesta etapa, però cal replantejar-se quin són els motius, el perquè d’aquest fracàs. Són els adolescents els que tenen el problema? no cal qu res canvii per arreglar aquesta situació?
Penso que l’educació s’hauria d’entendre com una cosa més amplia que el simple traspàs d’informació. En la etapa adolesecent, les persones ens sentim molt insegures, necessitem d’un acompanyament sincer i positiu de les persones adultes (família, educands, etc.). Molts adolescents es senten desamparats quan arriben a l’institut, molts professors no tenen en compte les seves circumstàncies, etc. Molts professors, no vull generalitzar, van a fer la classe impartint la matèria de la qual en són experts i s’ocupen i es preocupen dels alumnes que els segueixen mínimament.
Els alumnes que no segueixen les classes, entren en un pou de difícil sortida. Ja que no segueixen el curs, els professors “passen” d’ells, els ignoren, els hi posen l’etiqueta de la qual, probablement, no es podran desenganxar en tots els anys que passin en aquell institut. Això és el que perceben aquests adolescents, i com tota etiqueta que et posen, acaben per no fer res ja que tampoc a ningú li interessa i no troben la motivació. Penso que hi ha molts instituts que funcionen d’aquesta manera (com la separació implicita per classes dels diferents nivells!) titllen a una sèrie d’alumnes i s’ocupen dels que per ells tenen “possibilitats”. Resulta patètic que passi això, ja sigui perquè els professors no donen a l’abast, perquè el sistema està pensat només pel que el volen seguir, etc.
És evident que cal una reforma (no com la LOE!), un sistema que pensi en el desenvolupament personal i social d’aquests joves, que no exclogui ningú i que permeti i promogui la igualtat d’oportunitats per a tothom. No sé què en penseu vosaltres?
Elena.
