En clau adolescent
Hola un altre cop!
Com ja hem dit, és imprescindible plantejar l’educació en la secundària en clau adolescent. Cal pensar a qui va dirigida l’acció educativa i adeqüar-la segons les seves necessitats i els seus interessos. Fer un anàlisis del objectius proposats al PEI per saber si són adeqüats o no, revisar el currículum ocult, etc. Treballar a partir de les capacitats i no dels fracassos.
Com també em dit a classe diverses vegades, no es pot pretendre que els adolescents no plantejin conflictes habitualmet, ja que són els mecanismes que ells utilitzen per tal de reafirmar-se, coneixer-se, etc. És a dir que la nostra acció educativa no pot estar basada en evitar els conflictes, ja que esdevindrà una tasca impossible i acabarà per perdre el sentit. Així doncs, l’educador ha de ser conscient d’aquesta inevitable conflictivitat i, adoptar noves mesures educatives per tal de ajudar a canalitzar aquestes situacions, reconduir-les. Per exemple, aprofitar aquests moments de conflictivitat per crear un espai de debat o siguin ells i elles els que plantejin les solucions, etc. És clar que això a vegades pot resultar molt difícil, però amb esforç i establin unes normes i pautes els adolescents agrairan aquests espais (les mates ja les explicaràs després!).
Bé, vull remarcar la importància de l’adeqüació de la tasca educativa als destinataris concrets. Si plantejes objectius generals, aquests es perdran en la generalitat i no obtindran resposta. Quan adaptes la teva acció a els individus concrets, dotes de sentit aquetes accions i, motives la participació dels usuaris ja que veuen que allò està pensat per ells, els interessa, etc. I gràcies a aquesta motivació i participació dels destinataris, l’educador també es sentirà més motivat perquè veurà que les seves accions tenen fruit i tindrà empenta per proposar noves accions, etc.
Elena
