Cal pensar en quin és el problema, no? Quin és el paper de l’educador?

Elena.

Hola un altre cop!

Com ja hem dit, és imprescindible plantejar l’educació en la secundària en clau adolescent. Cal pensar a qui va dirigida l’acció educativa i adeqüar-la segons les seves necessitats i els seus interessos. Fer un anàlisis del objectius proposats al PEI per saber si són adeqüats o no, revisar el currículum ocult, etc. Treballar a partir de les capacitats i no dels fracassos.

Com també em dit a classe diverses vegades, no es pot pretendre que els adolescents no plantejin conflictes habitualmet, ja que són els mecanismes que ells utilitzen per tal de reafirmar-se, coneixer-se, etc. És a dir que la nostra acció educativa no pot estar basada en evitar els conflictes, ja que esdevindrà una tasca impossible i acabarà per perdre el sentit. Així doncs, l’educador ha de ser conscient d’aquesta inevitable conflictivitat i, adoptar noves mesures educatives per tal de ajudar a canalitzar aquestes situacions, reconduir-les. Per exemple, aprofitar aquests moments de conflictivitat per crear un espai de debat o siguin ells i elles els que plantejin les solucions, etc. És clar que això a vegades pot resultar molt difícil, però amb esforç i establin unes normes i pautes els adolescents agrairan aquests espais (les mates ja les explicaràs després!).

Bé, vull remarcar la importància de l’adeqüació de la tasca educativa als destinataris concrets. Si plantejes objectius generals, aquests es perdran en la generalitat i no obtindran resposta. Quan adaptes la teva acció a els individus concrets, dotes de sentit aquetes accions i, motives la participació dels usuaris ja que veuen que allò està pensat per ells, els interessa, etc. I gràcies a aquesta motivació i participació dels destinataris, l’educador també es sentirà més motivat perquè veurà que les seves accions tenen fruit i tindrà empenta per proposar noves accions, etc.

Elena

Com comenta la meva companya Elena molts professors es preocupen d’impartir la classe i  no van més enllà, per això es important la figura de l’educador social a les escoles on puguin realitzar les següents funcions:

• Elaboració i avaluació de propostes de programes de convivència en el centre educatiu.
• Disseny, implementació i avaluació de propostes per a fomentar les relacions del centre amb l’entorn social en el qual està situat.
• Col·laboració en el desenvolupament de programes educatius (salut, medi ambient, igualtat).
• Creació d’espais per a la resolució de conflictes.
• Seguiment i control de les situacions d’absentisme escolar, fracàs i violència.
• Seguiment i col·laboració en la resposta educativa a l’alumne amb comportaments problemàtics.
• Desenvolupament de programes per a prevenir i afrontar la conflictivitat escolar i programes d’integració escolar.

Mitjançant aquest treball es pot detectar i prevenir les causes del fracàs escolar, els conflictes amb els companys i altres problemes de diferent indole.

    Berta.

La societat actual és cada dia més complexa i els centres escolars segueixen la mateixa línia. Els problemes diaris als quals ens enfrontem necessiten de persones que els coneguin en profunditat i ens ajudin a prevenir i a buscar solucions a partir de la col·laboració i comunicació fluïda amb el professorat: l’educador social.

Parlar de conflictes en l’Educació Secundària, concretament, és parlar necessàriament d’adolescència. Aquesta, amb les seves característiques psicològiques, socials i familiars, marca la necessitat d’una ajuda que asseguri el desenvolupament integral del jove per al que cal que l’educació no es limiti solament a l’adquisició de conceptes i coneixements.

La identificació de joves amb dificultats d’integració social per motius econòmics, laborals, familiars o de qualsevol tipus, requereix una actuació immediata i des d’espais normalitzats per a aquest, com pot ser l’escolar.

La interconnexió educativa amb les famílies es fa cada dia més necessària ja que són els principals agents en el desenvolupament integral dels seus fills. Per això hem de propiciar espais de comunicació que optimitzin la mediació entre el centre escolar i la família, sobretot en aquells casos en els quals la situació familiar afecta de manera poc adequada al desenvolupament dels alumnes.

Tots ells són factors que justifiquen la presència i intervenció d’educadors socials en els centres escolars, amb la finalitat de que la seva col·laboració amb els professors permeti la resolució de les dificultats i conflictes que sorgeixen diàriament.

Berta.